FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ajustar o d'ajustar-se aplegant; l'efecte. Reunió, aplec, grup. En aquell poble fan l'ajust per Sant Ramon. Al carrer li vingué una basca, i es feu un ajust de gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò amb què hom es vesteix. Peça o conjunt de peces amb què es cobreix el cos i els membres amb exclusió de la roba blanca o interior. Portava un vestit de seda. Estrenar un vestit. Mudar-se el vestit. Vestit de carrer, d'etiqueta, de gala. anar amb el vestit d'Adam [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir a un lloc més ample, més espaiós, venint d'un lloc estret. Després de caminar tres hores per un congost, desembocàrem a la plana. Desembocar un carrer en una plaça. Desembocar un riu al mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en el seu curs, fa nombroses tortes. Un carrer estret i tortuós. El caminar tortuós d'una serpent. Que no manifesta mai obertament el fi que persegueix. És un home tortuós. Seguir una política tortuosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió de l'un extrem a l'altre d'una cosa, del començament a l'acabament. La llargada d'un carrer, d'una carretera, d'un riu. L'armari de la botiga té prop de vuit metres de llargada. La llargada d'un setge, d'una guerra. La més gran de les dimensions d'una cosa o figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll. Dissimuladament. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer. Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'està o roman en un lloc. d'un lloc estant Estant en aquell lloc. Veure el carrer del sofà estant. Sentir el timbre de la cuina estant. De dalt estant el poble sembla ben petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que resulta pesada i fastijosa de fer, d'escoltar, de suportar. Quina murga! No em vinguis amb murgues! Grup de músics que toquen malament. Se senten sons i músiques d'una murga que venen del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de numerar; l'efecte. Canviar la numeració de les cases d'un carrer. Art d'expressar tots els nombres amb un nombre limitat de mots i de signes. Numeració parlada. Numeració escrita. Numeració decimal. Numeració aràbiga. [...]
